Document del programa polític elaborat per les eleccions municipals 2019.
Documents
La Garriga, municipi antiracista
Enguany tornem a encarar convocatòries electorals. Aquest 2019 tornarem a tenir urnes (esperem que sense cops de porra ni bales de goma) i, entre d’altres coses, tindrem ocasió de renovar els nostres consistoris. Val a dir que aquesta és un oportunitat, però, que no és a l’abast de tothom que viu als nostres municipis. No parlem d’abstenció estructural o desafecció, sinó de què al voltant d’un 15% dels nostres veïns i veïnes no podran decidir sobre la gestió que els afecta d’una forma més quotidiana i directa perquè se’ls priva de drets polítics per raó d’origen. Aquesta és una situació intolerable que consagra una desigualtat de drets en base a criteris plenament racistes.
Des d’aquest passat desembre a l’Assemblea Local de la CUP de la Garriga hem iniciat una campanya per tal d’aprofundir en el caràcter antiracista del nostre municipi, denunciant aquesta situació i mirant d’informar totes aquelles persones estrangeres que compleixen algun requisit a partir dels quals pot exercir el seu dret a vot. Si a arreu dels Països Catalans hem mostrat recentment el nostre compromís amb acollir la gent que fuig de condicions de vida insuportables cal que avancem des dels nostres municipis mateix per a construir una societat realment cohesionada i per a tothom, amb mesures que reverteixin les polítiques segregadores imposades per lleis tan infames com la d’estrangeria que regeix a l’Estat espanyol.
No podrem foragitar el racisme si partim de la negació de la veu a qui en són les víctimes principals. No podrem eliminar les discriminacions si no tractem com a igual la gent que les pateix. Per això, cal avançar cap a municipis plenament antiracistes.
Els diners al carrer, no al calaix!
Des que tenim representació a l'Ajuntament de la Garriga, com a CUP, denunciem la gestió empresarial de l'economia municipal practicada per l'equip de Govern.
Entenem que una corporació municipal no hauria de tenir superàvit, ja que, a banda de que no hi ha cap marc normatiu que ho obligui, els ens municipals haurien de defugir les lògiques empresarials amb finalitats lucratives. Entenem que el poble té mancances i necessitats cròniques que cal cobrir i per aquest motiu cal gastar la despesa prevista per al poble.
A cada exercici econòmic, aquest equip de govern declara un benefici d’un milió i escaig d’euros, que, per falta de previsió d’accions, no gasta i passa a augmentar la partida de romanent, que acaba sent un cul de sac de tresoreria.
Segons informació facilitada per l’ajuntament, l'obra pública executada per l’àrea de Sostenibilitat i Territori, una vegada deduïdes les partides incloses d'emergències per ventades, reposició de vehicles, rehabilitació de la Doma, adquisició vehicles, entre altres, és de 470.002€ l'any 2015, 647.101€ l'any 2016 i 255.679€ l'any 2017.
Aquest any, coincidint amb el període preelectoral el poble pateix una mena de virus d’obsolescència programada i resulta que es durà a terme obra pública urgent. Aquells inicis de legislatura on se'ns deia que la llei no permetia utilitzar superàvit, ara queden desmentits. Des de tresoreria es permet gastar 4 milions i escaig en obra pública.
Escrivim aquest article al mes de desembre perquè deduïm que aquest diners els cagarà el tió o els portaran els Reis Mags d’Orient.
Aquest fet ens sembla que mereix fer-se coneixedor de tothom ja que considerem que és un menyspreu per al poble de la Garriga.
El fascismo que nos damos entre todos
El segle passat, Saramago va anticipar-nos que “els feixistes del futur no tindran aquell estereotip de Hitler o de Mussolini. Ni tindran aquell gest de militar dur. Seran homes parlant de tot allò que la majoria vol escoltar. Sobre bondat, família, bons costums, religió i ètica. En aquella hora sorgirà el nou dimoni i molt pocs percebran que la història s'està repetint”.
El feixisme creix quan algú “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” explica mentides per enfrontar-nos enlloc de deixar-nos debatre, com hem fet sempre a l’ascensor, al bar, al twitter i a l’escola.
El feixisme creix quan algú “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” s’indigna pels diners que s’inverteixen en gent que arriba a casa nostra (si és que hi ha cases d’algú) fugint de misèries, però segueix votant a partits de mafiosos que s’amaguen rere banderes i tertúlies.
El feixisme creix també, quan un 29 de maig un Policia Nacional “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” argumenta la identificació d’en Zesahn Muhammad “perquè ets negre. I punt. I et fots” i el feixisme creix encara més quan els Mossos d’Esquadra no accepten la denúncia perquè és d’un altre cos policial, creix quan a jutjats arxiven el cas i creix més quan ara mateix s’està valorant a Estrasburg perquè el Tribunal Constitucional va argumentar que no era rellevant.
I potser (qui sap), el feixisme creix quan algú “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” pensa que aquest escrit és banal i de missatge antiquat. Quan no percebem “que la història s'està repetint” i que tenim la responsabilitat, també des de la Garriga, de construir la tomba del feixisme en aquest racó de la Mediterrània on vivim.
La Neutralitat no existeix, #ElsCarrersTambéParlen
“Seguiremos defendiendo la neutralidad del espacio público en Cataluña”, és el mantra sobre l’espai públic com a espai neutral i imparcial que s’ha anat repetint últimament des dels partits constitucionalistes.
Per la seva mateixa definició l’espai públic no pot ser neutral. Ens ho deia en un article Manuel Delgado: «l’espai públic no existeix».
Sota el fals debat de la neutralitat trobem el relat per generar tensió i es dona corda als nuclis actius de l’extrema dreta, blanquejar-los i reduir-los a moviments cívics ciutadans és greu i ha de tenir responsabilitats. És evident que hi ha la voluntat de generar un clima de tensió i atiar l’odi. Ho deia Valtònyc, «si no volen llacets grocs que deixin anar els presos polítics». El que simbolitza el llaç groc és una demanda democràtica de bona part de la societat catalana, que aquest consens aparegui en balcons, plens municipals, places i carrers no és res més que discrepància i solidaritat antirepressiva. En canvi, que una minoria pretengui rebentar-ho, és estratègia de tensió, i no és comparable.
La classe dominant no té llaços de cap color però s’expressa dia a dia amb total impunitat en els nostres carrers (la turistificació, la publicitat masclista, les privatitzacions d’espais públics...). Gran part de la representació política s’omple la boca sobre la neutralitat per treure'n rèdit electoralista.
Davant d’això cal persistir i recordar que en el fals debat de la neutralitat hi ha molt més que picabaralles entre groguistes i tabarnians. No podem caure en l’estratègia de la tensió, el debat real és el país que volem. Una societat que atia la violència i l’odi i deixa campar impunement l’extrema dreta o una societat que vetlli per la justícia social i la igualtat. Per això, des de la CUP impulsem una campanya amb murals en l'espai públic per reivindicar la no neutralitat del carrer amb murals sobre lluites socials per millorar les nostres vides. #LesParetsTambéParlen.