Com cada any, quan s'acosta l'11 de setembre, proliferen els actes per recordar als qui van caure defensant les nostres llibertats com a poble. Enguany fa 294 anys de l'inici de l'ocupació del principat, per part de l'estat espanyol. En aquests gairebé tres segles, l'estat espanyol ha canviat algunes formes d'actuar, però no ha variat en la seva intenció d'assimilar-nos com a poble.

Tampoc ha variat la nostra tossuderia quan aixequem el cap i els diem que no. Bé, amb algú si que ho han aconseguit. Ho han aconseguit amb aquells que pensen que l'11 de setembre només és un dia de festa més. Ho han aconseguit amb aquells que no recorden o no volen recordar que l’11 de setembre és un dia de lluita; aquests que diuen que el passat és el passat...". I sí, el passat és el passat, i el present és hereu directe d'aquest passat. Els problemes d'avui tenen una arrel. I només coneixent i recordant allò que alguns volen que oblidem, podrem construir un futur lliure.
La nostra dependència com a poble és la causa principal de no poder posar remei als problemes que patim. L'estat capitalista espanyol és el garant de l'ordre econòmic que ens asfixia, i precaritza les nostres vides. Veiem atònits com, quan les coses van bé, els guanys són capitalitzats per un pocs, mentre que quan van mal dades, les pèrdues es socialitzen.

Com ara. Crisi econòmica , n'hi diuen, quan l'únic que està passant és que les desigualtats i la precarietat que ja existien s'estan aguditzant. Creix l'atur, les hipoteques pugen, es tanquen fàbriques i es deixa gent al carrer... Dir que això és per culpa d'una crisi és com dir que si et tires d'un nové pis i no sobrevius, és per mala sort. Les crisis són inherents al capitalisme, i aquesta, no és la primera vegada que passa. I per desgràcia, sempre paguen els mateixos.
Alguns sembla que han trobat la panacea a totes les misèries hagudes i per haver: "amb un millor finançament, un altre gall cantaria", diuen certs polítics, que fins i tot s'atreveixen a declarar-se independentistes. Però ja en som uns quants que notem la pudor del peix que s'ha podrit al cove. La situació del poble català no es solucionarà amb millor finançament, ja que cap reforma autonomista busca res més que no sigui a) apoltronar més i més els seus artífexs (convergència i unió, tripartits varis...) i b) calmar les ànsies de les classes populars catalanes d'alliberar-se definitivament de l'estat opressor. La opció de l'Esquerra Independentista és clara: independència i socialisme.
Des de la Candidatura d’Unitat Popular de La Garriga, no volem calmants ni ansiolítics d'almoina i demagògia. Volem construir un futur just i lliure per al nostre país, partint de l'espai immediat on ens desenvolupem: el municipi de la Garriga.

Les primeres passes que hem de donar com a CUP, es basen en el qüestionament i la crítica dels aspectes més fonamentals que afecten al poble de la Garriga. Per què tenim un poble amb gairebé més immobiliàries que habitants? On són els pisos de protecció social? Per què La Garriga no té un Centre Cívic o alguna mena d'espai on la gent pugui organitzar de forma autònoma activitats culturals?
Potser és que es vol avançar cap a un model de poble d’alt-standing. Un poble de balnearis, de comerços de luxe, de camps de golf, de cases de cent quilos. Un poble en el que si tens diners pots fer moltes coses. O potser és que es vol un poble dormitori, sense serveis, sense espais comunitaris i amb 400 supermercats, això si, per poder-hi consumir.

Des de la CUP, no és ni una ni l’altra, La Garriga que volem. No són aquests els PPCC que volem.
Tampoc volem projectes que usin la simpàtica etiqueta de l'ecologisme , quan en realitat només obeeixen a interessos particulars. Tampoc volem un poble on es deslocalitzin o es tanquin empreses, en un ple exercici del capitalisme més salvatge. Volem donar solucions a aquests problemes i estem convençuts que només des de l'Unitat Popular ho podrem aconseguir.
Des de la CUP de La Garriga creiem que la forma d'actuar ha de ser precisament aquesta, repeteixo, la Unitat Popular. Pensem que l'actuació política municipal només té sentit si està basada en la interacció honesta amb el teixit social, els moviments socials, les entitats compromeses, els ateneus, les associacions en defensa del territori, dels drets socials i de la llengua i la cultura catalanes...

La Candidatura d’Unitat Popular està oberta a aquest món associatiu i s'ofereix com a veu d'aquests moviments a les institucions. Aquesta és la nostra raó de ser, no la poltrona.
Des de l'espai que ens toca, La Garriga, ara és hora que nosaltres siguem també dignes hereus dels que van intentar fer alguna cosa per aturar l'embranzida d'aquesta gran mentida anomenada espanya, construïda a base de violència i injustícies. No és un camí fàcil i ho sabem. Molts han caigut víctimes de la repressió i la violència perquè han qüestionat les regles del joc. Però cada cop som més els que no estem disposats a passar la vida oprimits i precaritzats per la por i la submissió.

Així que des de La Garriga, aquest onze de setembre de 2008, cridem ben fort:

Els PPCC decidim Independència i Socialisme! Visca la Terra!