Contra la socialització de la crisi

 

És així com un govern pretesament progressista com l’espanyol accepta les
bondats de les retallades de drets socials i laborals, de l’increment de la
regressió i el frau fiscals i de la necessitat d’afavorir les empreses, el gran
capital i els seus marges de beneficis com a millor fórmula per tal de sortir
de la crisi.

Com es pot demanar més esforç a la classe treballadora quan qui ha causat
tot aquesta situació se’n sortirà com sempre amb la panxa ben plena ?

 

La Intersindical-CSC rebutja plenament el paquet de mesures anunciades
pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per tal de fer
front al dèficit públic. Unes mesures que carreguen de nou el pes de les
reformes sobre les espatlles de les classes més desafavorides, que suposen una
nova victòria de les tesis neoliberals i els interessos dels poders econòmics i
financers i que no esdevindran cap tipus d’estímul per a la creació de llocs de
treball.

Les mesures més destacades de Zapatero consisteixen en reduir el sou del
personal del sector públic un 5% de mitjana, aquest 2010, i congelar-lo pel 2011
(vulnerant l’acord d’increment salarial, firmat el 25 de setembre passat), congelar
igualment les pensions a partir de l’any vinent (l’increment en funció de l’IPC
ha estat garantit durant els darrers 25 anys), eliminar el xec bebè, suprimir
la possibilitat de la jubilació parcial, eliminar la retroactivitat en el
cobrament de la prestació per a dependència (el dret a percebre les quantitats
corresponents des del dia de la seva sol·licitud, a causa dels retards en
l’adjudicació), reduir 600 milions d’euros en ajudes al desenvolupament (aquesta
partida ja va disminuir un 1% el 2009), reduir la inversió pública estatal en 6.045
milions d’euros (aquesta ja havia disminuït en 5.000 milions en el Pla
d’Austeritat ja aprovat) i exigir un estalvi de 1.200 milions d’euros a
comunitats autònomes i municipis (el gener ja es va imposar un estalvi de 10.000
milions).

 

Aquestes mesures són enormement injustes i ataquen drets de la classe
treballadora i dels sectors més desafavorits, com el dels pensionistes o les
persones dependents. Apuntem algunes mesures alternatives a les proposades pel
govern espanyol:

- Eradicar el frau i posar en pràctica una reforma fiscal que afecti a les
rendes més altes, els grans patrimonis i les empreses amb més beneficis.

- Reduir els marges de benefici del sector bancari i eliminar els ajuts al
rescat mitjançant la supressió del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob).

- Retallar la despesa militar i les inversions en indústria militar i
anul·lar totes les compres d’armament previstes.

 

 

 

Defensem els serveis públics, defensem la Universitat Pública
Catalana

 

Una de les crítiques que permanentment abandera la patronal espanyola i
catalana, però que en temps de crisi se subratlla, és el suposat pes excessiu
del sector públic en l’economia. D’aquesta manera, reclamen que la despesa de
les administracions en diversos sectors es redueixi, per tal de poder facilitar
les coses a la iniciativa privada.

A la pràctica, el que es reclama (moltes vegades amb èxit) és la
privatització progressiva de sectors d’interès general com els de l’ensenyament,
la sanitat o la intermediació laboral. Però cal recordar que l'Estat espanyol
la despesa pública i social és de les més baixes de la Unió Europea.

Disposar d’un sector públic ben dotat és una necessitat essencial per
oferir un serveis públics de qualitat. Igualment, la millora del sector públic
és un deure inajornable per bastir un nou model econòmic i productiu menys
especulatiu, amb major pes dels serveis socials i socialment més just.

En aquests moments i sempre, cal que rebutgem els dogmes neoliberals que
tant critiquen els sectors públics en favor d’una iniciativa privada que en cap
cas s’ha demostrat més eficient i que sempre ha beneficiat a les elits. Ara i
sempre cal posar l’economia al servei de les persones i augmentar la inversió
en serveis públics i benestar social.

 

Ara toca treballar tots junts i demostrar que no estem d’acord amb aquesta
proposta “unilateral” i antisocial per sortir de la crisi.

 

Davant de tot aquest seguit de despropòsits, des de la Intersindical-CSC
emplacem a tots els actors socials a:

1. Donar una resposta unitària contra aquesta agressió sense precedents del
capitalisme més neoliberal.

2. Exigir que les mesures de contenció econòmica es transformin en mesures
de “correcció econòmica” per tal de controlar l’especulació financera, màxima responsable
d’aquesta crisi.

3. Iniciar des d’ara mateix tota mena de mobilitzacions que demostrin que
no estem d’acord amb la solució que se’ns proposa.

4. Plantejar ja una data per convocar una VAGA GENERAL si no es fan enrere
amb aquestes mesures.

 

Contra la crisi: organització i solidaritat de classe !

 

Contra les agressions: mobilitzacions !

 

19 de maig de 2009