Valoració crítica sobre la planta de biomassa


Els i les militants de la CUP de la Garriga hem abordat la problemàtica de la planta de biomassa des de diversos punts de vista, però sempre intentant aportar al conjunt del nostre anàlisi una coherència ideològica fidel als nostres principis.





Dins la nostra valoració no hem perdut de vista els punts que, de forma més evident, generen desconfiança entre la població garriguenca.

Per una banda tenim la manca d’informació pública i transparència respecte al projecte que, sumades a les campanyes demagogues impulsades per certs sectors, han viciat el debat sense que hi hagi hagut una (in)formació prèvia. Des de la CUP opinem que això és nefast, perquè és deixar el camí lliure als de sempre perquè facin i desfacin a voluntat com han fet sempre. Creiem que, també en matèria energètica, la gestió ha de ser pública i, alhora, que cal aprofundir en la democràcia participativa per tal de garantir el màxim control popular sobre les qüestions que ens afecten. Des de la CUP apostem per un model energètic descentralitzat que serveixi per abastir de forma autosuficient els municipis

D’altra banda tenim la lògica desconfiança popular davant dels suposats beneficis ecològics del projecte. No se’ns ha demostrat que disminueïxin les emissions de CO2 doncs s’hauria d’afegir tot l’emès en l’obtenció, transport i tractament del combustible. La topografia on es troba la massa forestal es troba bàsicament en fortes pendents Això farà que la màquinaria malmeti el terra la biomassa que sosté el sòl sigui arrencada i que en dies de pluja es formin torrents que l’erosionin i afavoreixin la desertització. Caldria parlar també de la deficiència de nutrients i de com empobreria aquestes actuacions en el terreny.

Nosaltres creiem que la millor alternativa al suposat dèficit energètic és l’estalvi. Cal conscienciació ciutadana, cal promoure o adaptar les construccions a models bioclimàtics i apostar per energies renovables i netes adaptades i dimensionades al territori ( cal tenir en compte també que el transport d’energia genera grans pèrdues i s’hauria de tenir en compte en el balanç final ).

Però hi ha d’altres qüestions que no es comenten tant pel poble i que a nosaltres ens criden bastant l’atenció. En primer lloc, ens trobem que la proposta del grup Tamayo per la construcció de la planta preveu la modificació de l’actual Pla General d’Ordenació Urbanística. La modificació preveu un augment de l’edificabilitat que passa del 3% al 40% (en aquests moments l’empresa Tamayo ja ocupa el 10%, però en fi...). L’alteració del PGOU no només possibilitaria la construcció de la planta, sinó que que convertiria en edificable un sòl que no ho és. I si a més de la subvenció de la UE per a la planta, la perspectiva de poder especular amb el terreny acaba d’arrodonir la jugada? Sabem que l’ajuntament ha proposat a Rebrot i Paisatge edificar la planta dins del 3% edificable i l’empresa s’hi ha negat.És aquesta la intenció final que hi ha darrere de tot, després de tant omplir-se la boca amb el poble i el poble i el poble? Cedirà l’ajuntament davant del xantatge d’interessos particulars? Sí, xantatge, ho heu llegit bé. O com anomenarieu si no l’amenaça de deixar 100 treballadors al carrer si a l’empresa no li surt bé el negoci?