El fascismo que nos damos entre todos

El segle passat, Saramago va anticipar-nos que “els feixistes del futur no tindran aquell estereotip de Hitler o de Mussolini. Ni tindran aquell gest de militar dur. Seran homes parlant de tot allò que la majoria vol escoltar. Sobre bondat, família, bons costums, religió i ètica. En aquella hora sorgirà el nou dimoni i molt pocs percebran que la història s'està repetint”.

El feixisme creix quan algú “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” explica mentides per enfrontar-nos enlloc de deixar-nos debatre, com hem fet sempre a l’ascensor, al bar, al twitter i a l’escola.

El feixisme creix quan algú “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” s’indigna pels diners que s’inverteixen en gent que arriba a casa nostra (si és que hi ha cases d’algú) fugint de misèries, però segueix votant a partits de mafiosos que s’amaguen rere banderes i tertúlies.

El feixisme creix també, quan un 29 de maig un Policia Nacional “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” argumenta la identificació d’en Zesahn Muhammad “perquè ets negre. I punt. I et fots” i el feixisme creix encara més quan els Mossos d’Esquadra no accepten la denúncia perquè és d’un altre cos policial, creix quan a jutjats arxiven el cas i creix més quan ara mateix s’està valorant a Estrasburg perquè el Tribunal Constitucional va argumentar que no era rellevant.

I potser (qui sap), el feixisme creix quan algú “sense estereotip de Hitler o de Mussolini, ni gest de militar” pensa que aquest escrit és banal i de missatge antiquat. Quan no percebem “que la història s'està repetint” i que tenim la responsabilitat, també des de la Garriga, de construir la tomba del feixisme en aquest racó de la Mediterrània on vivim.