Davant de la negativa de valorar la possibilitat de gestionar l’aigua de manera directa per part de l’actual equip de govern (i dels anteriors també), diverses entitats i col·lectius del poble han creat la “Plataforma Aigua Pública a la Garriga”. El seu principal objectiu és celebrar una consulta popular per conèixer l’opinió de la població de la Garriga, sobre el model de gestió de l’aigua.
Diverses entitats ens hem unit a la plataforma per reclamar la internalització d’aquest servei tan essencial per al nostre poble.
L'aigua és un dret humà reconegut per les Nacions Unides en la seva resolució 64/92 aprovada el 28 de juliol de l'any 2010 on hi diu: "L'accés a l'aigua potable i al sanejament és un dret humà essencial per a gaudir plenament de la vida i de tots els drets humans".
Ja ho hem comentat repetidament: la publicació de les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2019 ha permès que ens caigués la bena autocomplaent dels ulls i hem vist com de galdosa està la salut de la llengua catalana, sobretot en alguns aspectes sensibles com el de l’ús social.
Tanmateix, cal insistir en què és més productiu actuar que plorar per les cantonades. El repte és important: atendre les causes que han dut la llengua fins a la situació actual, entendre la complexitat de la situació i moure’s amb intel·ligència i perspectiva de futur.
Companyes i companys, un any més commemorem la Diada de Catalunya, l'onze de setembre i com cada any els i les independentistes sortirem al carrer en els diferents actes que estan convocats arreu del país.
Després d'anys sense emissions de ràdios locals a la Garriga, molt marcades pel franquisme i el pes de l’Església, Ràdio Silenci emet per primera vegada durant la diada de Sant Jordi del 1983. L’emissora local se situa llavors a Can Sala, a la plaça del Silenci.
Malgrat la importància de l’aigua com a recurs imprescindible per a la vida un 80% de la població de Catalunya viu en municipis on la gestió d’aquest recurs és privada.
Què ha passat amb el servei d'abastament de l'aigua a la Garriga els darrers anys?
Des de l’esquerra independentista, en motiu del 8 de Març, dia de les Dones Treballadores, ens reafirmem en la lluita del feminisme de classe. Una lluita que duem a terme a diari a través de la feina als col·lectius dels pobles, dels barris i de les ciutats.
El passat 20 de desembre, el Ple de la Garriga, amb l’excepció dels vots de la CUP, va aprovar continuar el contracte de la gestió de l’aigua amb AGBAR 18 mesos més. Aquest cop però, amb l’advertiment que cal licitar de forma imminent el nou contracte per adjudicar-lo un cop finalitzi el termini assenyalat. I qui dia passa any empeny.
Als Països Catalans l'antifeminisme està creixent de la mà de l'extrema dreta. Les institucions parlen de la lluita feminista bàsicament per modernitzar la seva imatge, però la realitat és que no són capaces d'acabar amb les violències masclistes.
Moltes empreses fan servir el feminisme per fer màrqueting, d'aquesta manera tenen més vendes i, per tant, més beneficis, a costa del treball de milions de dones explotades, amb feines precàries i amb sous més baixos que els homes fent les mateixes tasques. Hipocresia.
El desembre de 2019 s’acabava la concessió amb SOREA (ara AGBAR) per la gestió de l’aigua potable. Aquesta concessió ja s’ha prorrogat dues vegades i ara aquest desembre s’acaba la segona pròrroga.
El mes de gener de 2021 la Garriga es va adherir a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) amb la clara intenció d’analitzar la millor manera d‘avançar cap a una gestió pública de l’aigua; amb un ampli consens del consistori, tots els grups van votar a favor excepte Junts que s’hi va abstenir.
