Com hem arribat fins aquí?
L’origen cal buscar-lo a finals dels anys 1990, sota els governs de Convergència i Unió i amb una licitació a mida per satisfer les necessitats del Bisbat. Una operació plena d’ombres i clàusules que va encendre el poble —amb més de 6.000 signatures recollides— i que va acabar generant un conflicte econòmic amb l’empresa.
Un dels elements que més impacta en la salut mental de les persones és la soledat no desitjada, que s’ha de combatre des d’una perspectiva anticapitalista i comunitària ja que l’aïllament social i la soledat no són problemes individuals, sinó la conseqüència directa de models urbans individualistes, la precarietat econòmica i la destrucció del teixit veïnal.
Des dels Ajuntaments podem fer molta feina per combatre la soledat no desitjada, decidint quin és el model de poble que volem per millorar la salut mental dels veïns i les veïnes.
En aquest document volem englobar la nostra proposta política, tocant de peus a terra, contemplant despeses reals i lligant-les al seu finançament, per a fer polítiques transformadores que empenyi a la Garriga cap a una millor qualitat de vida per a tothom, un tothom que no vol ser una paraula buida, un tothom que vol evitar que cap persona es quedi
Revistes que assenyalent necessitats i identifiquen propostes pel nostre municipi i més enllà. Revistes que volen remoure consciències, despertar el col·lectiu i acompanyar-nos en les nostres lluites diàries i quotidianes. Unes reflexions que també ens fan arribar de diferents racons dels nostres Països Catalans i d'arreu del món.
Aquí trobareu totes les Bòbiles que hem publicat des de l'abril del 2019. Gaudiu-les!
Davant de la negativa de valorar la possibilitat de gestionar l’aigua de manera directa per part de l’actual equip de govern (i dels anteriors també), diverses entitats i col·lectius del poble han creat la “Plataforma Aigua Pública a la Garriga”. El seu principal objectiu és celebrar una consulta popular per conèixer l’opinió de la població de la Garriga, sobre el model de gestió de l’aigua.
Diverses entitats ens hem unit a la plataforma per reclamar la internalització d’aquest servei tan essencial per al nostre poble.
L'aigua és un dret humà reconegut per les Nacions Unides en la seva resolució 64/92 aprovada el 28 de juliol de l'any 2010 on hi diu: "L'accés a l'aigua potable i al sanejament és un dret humà essencial per a gaudir plenament de la vida i de tots els drets humans".
Ja ho hem comentat repetidament: la publicació de les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2019 ha permès que ens caigués la bena autocomplaent dels ulls i hem vist com de galdosa està la salut de la llengua catalana, sobretot en alguns aspectes sensibles com el de l’ús social.
Tanmateix, cal insistir en què és més productiu actuar que plorar per les cantonades. El repte és important: atendre les causes que han dut la llengua fins a la situació actual, entendre la complexitat de la situació i moure’s amb intel·ligència i perspectiva de futur.
Companyes i companys, un any més commemorem la Diada de Catalunya, l'onze de setembre i com cada any els i les independentistes sortirem al carrer en els diferents actes que estan convocats arreu del país.
Després d'anys sense emissions de ràdios locals a la Garriga, molt marcades pel franquisme i el pes de l’Església, Ràdio Silenci emet per primera vegada durant la diada de Sant Jordi del 1983. L’emissora local se situa llavors a Can Sala, a la plaça del Silenci.
Malgrat la importància de l’aigua com a recurs imprescindible per a la vida un 80% de la població de Catalunya viu en municipis on la gestió d’aquest recurs és privada.
Què ha passat amb el servei d'abastament de l'aigua a la Garriga els darrers anys?
