La Neutralitat no existeix, #ElsCarrersTambéParlen

“Seguiremos defendiendo la neutralidad del espacio público en Cataluña”, és el mantra sobre l’espai públic com a espai neutral i imparcial que s’ha anat repetint últimament des dels partits constitucionalistes.

Per la seva mateixa definició l’espai públic no pot ser neutral. Ens ho deia en un article Manuel Delgado: «l’espai públic no existeix».

Sota el fals debat de la neutralitat trobem el relat per generar tensió i es dona corda als nuclis actius de l’extrema dreta, blanquejar-los i reduir-los a moviments cívics ciutadans és greu i ha de tenir responsabilitats. És evident que hi ha la voluntat de generar un clima de tensió i atiar l’odi. Ho deia Valtònyc, «si no volen llacets grocs que deixin anar els presos polítics». El que simbolitza el llaç groc és una demanda democràtica de bona part de la societat catalana, que aquest consens aparegui  en balcons, plens municipals, places i carrers no és res més que discrepància i solidaritat antirepressiva. En canvi, que una minoria pretengui rebentar-ho, és estratègia de tensió, i no és comparable.

La classe dominant no té llaços de cap color però s’expressa dia a dia amb total impunitat en els nostres carrers (la turistificació, la publicitat masclista, les privatitzacions d’espais públics...). Gran part de la representació política s’omple la boca sobre la neutralitat per treure'n rèdit electoralista.

Davant d’això cal persistir i recordar que en el fals debat de la neutralitat hi ha molt més que picabaralles entre groguistes i tabarnians. No podem caure en l’estratègia de la tensió, el debat real és el país que volem. Una societat que atia la violència i l’odi i deixa campar impunement l’extrema dreta o una societat que vetlli per la justícia social i la igualtat. Per això, des de la CUP impulsem una campanya amb murals en l'espai públic per reivindicar la no neutralitat del carrer amb murals sobre lluites socials per millorar les nostres vides. #LesParetsTambéParlen.