Documents

Sense resposta

És una pràctica habitual a l’Ajuntament de la Garriga allargar eternament algunes demandes que se li fan. Podríem anomenar-ho burocràcia, però creiem que va més enllà d’això, creiem que es tracta d’una estratègia per causar l’esgotament dels demandants, fer-los perdre el temps i que acabin desistint...

N’és un exemple el cas de la casa Narcisa Freixas, ubicada al final del Passeig (Pl. Narcisa Freixas, 4-6) i dissenyada pel reconegut arquitecte Manuel Raspall. La casa està en un estat deplorable malgrat el seu alt valor patrimonial i és tasca de l’Ajuntament assegurar que el propietari la conservi. Després d’una llarga insistència, havent entregat més de 400 signatures i sense haver estat rebuts com ho requereix tal entrega, s’ha aconseguit que enviïn un requeriment a dit propietari, però ja han passat vuit mesos i no hi ha hagut cap restauració a la vista ni cap més insistència per part de l’Ajuntament...

De la mateixa casa fou desnonada el setembre de l’any passat una persona que feia més de 30 anys que hi vivia i, com moltes d’altres que també han estat obligades a deixar casa seva, després de grans promeses no ha trobat cap mena d’ajuda en la cerca d’un habitatge social a la Garriga, no existeixen. I veient com s’han enfilat els lloguers últimament, són molts els que no els hi queda més remei que abandonar el poble on han viscut tota la vida. Cap mesura per rebatre aquesta situació, sembla que a alguns els hi agrada l’entorn elitista.

Potser caldria preguntar si resulta que les promeses sense fets, les llargues esperes sense resposta, formen part d’una curiosa interpretació de l’anomenat “silenci administratiu” amb el qual , per no haver de negar ajuda a casos on un “no” és un greuge clar, es recorre a l’esgotament i, per tant, es transformen en una llarga injustícia.

La República que volem és feminista

Des de la CUP de la Garriga ens sumem a la vaga general feminista convocada pel 8 de març d’enguany. Cridem a una aturada de la producció per reivindicar el dret de les dones a percebre el mateix salari que els homes per fer la mateixa feina. També ens afegim a la vaga de cures a la família i a la societat, per fer visibles les tasques que ens són assignades pel fet de ser dones i que no són reconegudes. A més, fem vaga de consum per assenyalar i rebutjar la utilització com a reclam que la publicitat fa dels nostres cossos. Els nostres cossos no són ni una mercaderia ni un objecte. L’aturada s’ha de fer extensiva al món educatiu. No podem renunciar a una escola laica i pública que eduqui en els valors de la igualtat i el respecte. Amb una educació responsable podrem garantir un futur lliure de violències, visibles o invisibilitzades, lliure de discriminació i lliure d’opressió a les diverses identitats sexuals.

Ens volem lliures en una terra lliure i la lluita feminista és un dels pilars d’aquest alliberament. Fa uns dies, l’aspirant a virreina Inés Arrimadas es va desvincular de la vaga feminista adduint que en el moviment s’aprofita per a fer reivindicacions anticapitalistes. Nosaltres creiem que no podria ser d’altra manera. El patriarcat va arrelar al món antic perquè és funcional a l’acumulació de riquesa i a la societat de classes que apareix com a resultat d’aquesta acumulació; l’home es va apropiar de l’esfera pública i es va apropiar de la gestió de la riquesa, mentre la dona va quedar relegada a l’àmbit domèstic per tal de criar un possible hereu de la riquesa acumulada i garantir la reproducció de la mà d'obra. És per això que, tal com diem que volem una República socialista, també diem que la República que volem és feminista, perquè patriarcat i capitalisme són dues cares de la mateixa moneda.

Què pensa fer el Govern de l’Ajuntament de la Garriga? S’adherirà a la #VagaGeneralFeminista convocada pels moviments feministes?

Les carrosses màgiques

Ens arriba el Carnaval, un símbol més de resistència, en aquest cas festiva, contra l'onada repressiva actual dels mateixos que varen prohibir-lo i restringir-lo durant 40 anys. Expressar alegria i fer-ho amb disbauxa atemptava contra els dogmes de fe dels feixistes, sempre temorosos del lliure albir de les persones. Censurar els seus actes simbòlics, fets de paraules, música i balls, perpetuava la mateixa negror amb la que ara volen anul·lar la revolució dels somriures d'un poble alegre i combatiu.

Torna a ser dret del poble el disfressar-se per mostrar-se, paradoxalment, com és. La careta social amaga la pròpia identitat, la del Carnaval, la destapa, mentre vola pels aires el gènere socialment imposat per deixar que la gent es transvesteixi en un acte d’alliberació personal. Les guerres només són de caramels endolcits, llançats per carrosses que només competeixen en originalitat. Alhora, són habitatges temporals de garriguenques i garriguencs al marge de l'especulació immobiliària, com edificis comuns de cartró i colors autoconstruïts i autogestionats. La festa pagana transforma els carrers en espais d’inclusió sense distinció de classes socials, ballats per gent força animada. Però la seva durada és limitada per no alterar els preceptes del sistema vigent. Fer extensible aquest dret de compartir els castells de formigó privats, garantir el dret de les garriguenques i garriguencs a disposar d'un habitatge a preu social, omplir aquells que estan buits fruit de l'especulació amb aquells que ho necessiten, són tot plegat objectius perquè hom pugui celebrar l'any que ve el Carnaval, si és la seva voluntat, com habitant del nostre poble.

Que el mercat no els faci fugir de la nostre vila, i que mai s'enterri la sardina.

“La majoria provoca miopia al govern. Pressupostos 2018 amb diòptries”

El pressupost elaborat per l'equip de govern està, un any més, fortament marcat pel continuisme. I si bé segueix més o menys els objectius del govern municipal, això no es tradueix d'una forma massa clara ni convincent.

No veiem cap diferència substancial d’anys anteriors i això ens preocupa, ja que la societat és canviant i hi ha necessitats enquistades al poble i àmbits de treball imprescindibles que no es reflecteixen als pressupostos. Ens referim, per exemple, a polítiques d’habitatge que responguin a la problemàtica actual de lloguers inaccessibles, més recursos per a polítiques d’igualtat i LGTBIQ, una bona gestió de les polítiques culturals i una millora en la planificació urbanística pel que fa a la mobilitat, entre d’altres.

A banda, la claredat expositiva en les xifres és molt deficient: ens ha arribat amb una presentació que difícilment superaria l'aprovat en cap treball acadèmic i amb dades confuses.

A més, l'oposició ha tornat a comptar molt poc en tot el procés i amb molt poc temps per tal de treballar una proposta pròpia. El govern té tota la legitimitat democràtica per passar-ne olímpicament, però creiem que ni és desitjable ni després es pot vantar hipòcritament d'haver-lo dialogat amb la resta de forces.

Aquest any, això sí, s’ha fet un pressupost participatiu. Ja era hora! Ens n’alegrem però també en tenim crítiques, ja que els resultats ens mostren que les demandes sorgides corresponen a necessitats individuals, no col·lectives. Ens agrada que es faci millora als parcs infantils o que s’ombregin zones del municipi (algunes de les propostes guanyadores), però entenem que això ja s’hauria d’haver fet fa temps sense necessitat que es demani de forma específica. En futures ocasions vetllarem per tal que el procés participatiu es faci des d’una lògica comunitària del bé comú i en sorgeixi un bon projecte de poble.

Per tots aquests motius, hem votat en contra els pressupostos municipals 2018.

 

Pàgines