Ja ho hem comentat repetidament: la publicació de les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2019 ha permès que ens caigués la bena autocomplaent dels ulls i hem vist com de galdosa està la salut de la llengua catalana, sobretot en alguns aspectes sensibles com el de l’ús social.
Tanmateix, cal insistir en què és més productiu actuar que plorar per les cantonades. El repte és important: atendre les causes que han dut la llengua fins a la situació actual, entendre la complexitat de la situació i moure’s amb intel·ligència i perspectiva de futur.
En l’espai que ens permet aquesta peça, assenyalarem tres eixos fonamentals:

1) Garantir formació: és essencial que la «immersió» sigui el model que perdura als centres educatius, però també que tots aquells espais formatius informals (extraescolars, clubs esportius) tinguin clar el seu paper des de la perspectiva lingüística. Per això cal formació a tots nivells: des de docents fins a tècniques, són moltes les que no són conscients del rol que juguen. Cal garantir l’accés a la llengua i que les que treballen de cara a la ciutadania entenguin el paper de referents lingüístics que desenvolupen.

2) Acolliment: creació d’espais segurs i «amics» per a les que volen/voldrien parlar català i no poden. Les que el fem servir tenim la responsabilitat de donar l’oportunitat d’incorporar-se a la llengua del país a totes aquelles que no la tenen com a llengua primera. No és només fer-la necessària des de les institucions, sinó que s’ha d’entendre com a invitació a construir conjuntament la continuïtat com a poble que vol «ser»: convidar a viure en català, compartint espais de socialització lúdics, d’oci, quotidians.

3) La nostra situació no és normal i per això requereix compromís. D’entrada és senzill, tot i que partim d’una premissa molt complicada: provar de viure en català. Si mentalment arrenquem d’aquí, podrem començar a ser exigents, a actuar com a subjectes de drets (que els tenim) per poder reclamar i denunciar les seves vulneracions, i, per damunt de tot, parlar en català amb tothom com a primera opció amb normalitat i tranquil·litat perquè els beneficis són immensos i els costos, ben anecdòtics.