Un dels elements que més impacta en la salut mental de les persones és la soledat no desitjada, que s’ha de combatre des d’una perspectiva anticapitalista i comunitària ja que l’aïllament social i la soledat no són problemes individuals, sinó la conseqüència directa de models urbans individualistes, la precarietat econòmica i la destrucció del teixit veïnal.

Des dels Ajuntaments podem fer molta feina per combatre la soledat no desitjada, decidint quin és el model de poble que volem per millorar la salut mental dels veïns i les veïnes.

Que tinguem unes places i un entorn amb més vegetació, que siguin llocs agradables on passejar i passar-hi estones i que a l’estiu esdevinguin refugis climàtics. Un entorn més verd i amb menys asfalt és salut mental.

La mobilitat activa. Prioritzar els desplaçaments a peu o en bicicleta que promouen l’activitat física, tenir uns bons camins escolars i uns carrils bici com cal, en comptes de prioritzar els vehicles a motor i el sedentarisme, també ho és.

Donar suport a les entitats del poble, als ateneus, casals populars, associacions de veïns; que puguem gaudir d’uns bons centres cívics i espais de reunió, per enfortir el teixit associatiu és salut mental.

Promoure polítiques a favor de què les classes treballadores puguin tenir un habitatge digne perquè no hàgim de patir per si ens quedem sense un lloc on viure, és clarament salut mental.

Que les treballadores dels serveis municipals gaudeixin d’unes bones condicions laborals, uns sous dignes i uns bons horaris; també és promoure una bona salut mental des de l’Ajuntament. 

No es tracta doncs d’intervencions puntuals i individualitzades, sinó d’un canvi de model que promogui una societat comunitària.