L’habitatge: un dret convertit en privilegi, també a la Garriga

El passat setembre, verificat.cat publicava un article sobre pisos buits a mans de grans tenidors a Catalunya. A la Garriga n'hi ha un total de 50 que formen part dels 747 habitatges buits del cens del 2011 de l'IDESCAT. D'aquests, només 110 consten al Registre de Pisos Buits de la Generalitat. Tot plegat en un municipi on el lloguer mitjà se situa al voltant dels 730 € al mes.

Aquestes estadístiques són sovint qüestionades inclòs per responsables polítics per la dificultat que representa elaborar-les i actualitzar-les. Un greuge sobretot per a municipis mancats de recursos per definir polítiques públiques d'habitatge. Així, el problema persisteix i es va fent més gran. L'existència de pisos buits és una de les principals raons de l'especulació i l'augment de preus en el mercat de l'habitatge, inaccessible per a la majoria però sobretot per a joves en edat d'emancipació.

Davant d'aquesta situació, alguns municipis opten per fer ús del dret a tanteig i retracte, crear borses públiques de lloguer social, oficines de mediació, bonificacions en l'IBI per propietats que hi participin, o augments de l'IBI dels habitatges buits com a penalització. Mesures assumibles des de l'àmbit municipal per tal d'incidir en la dinàmica del mercat de l’habitatge.

Una altra manera de regular el mercat és diversificar-ne l'oferta. La iniciativa privada no ha d’imposar la lògica del benefici individual o de l'especulació en els preus del mercat. Donar suport a cooperatives d'habitatge, a iniciatives d'habitatge col·lectiu o de masoveria urbana per exemple, però sobretot ampliar el parc públic d'habitatge són mesures urgents. 

Adquirir habitatge públic ha de ser una prioritat. L'habitatge públic a Catalunya no arriba al 2%, mentre que a ciutats com París o països com Dinamarca, representa el 20% del mercat. A la Garriga de fet, no s'ha adquirit cap habitatge públic malgrat que el problema de l'elevat preu del lloguer fa temps que obliga el veïnat a marxar del municipi. La resposta: no hi ha recursos suficients. Però la veritat és que no ha estat mai una prioritat, no s'han aprofitat recursos d'entitats supramunicipals, ni s'ha espremut al màxim el que s'estableix en l'article 57.3 de la Llei d'Urbanisme on s'obliga les noves promocions privades a destinar, almenys, el 30% a ampliar el parc públic.

A la Garriga urgeixen polítiques públiques en matèria d'habitatge per evitar anar a remolc de les iniciatives privades. Cal que el dret a l'habitatge esdevingui una prioritat perquè és un dret i no un privilegi. Des de la CUP la Garriga us compartim les propostes que defensem en el nostre programa polític, que trobareu en aquest link.